{"id":2737,"date":"2025-09-02T00:00:53","date_gmt":"2025-09-02T00:00:53","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaargo.mmb.cat\/?p=2737"},"modified":"2026-02-13T00:45:11","modified_gmt":"2026-02-13T00:45:11","slug":"el-panyol-port-ada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaargo.mmb.cat\/en\/el-panyol-port-ada\/","title":{"rendered":"PortADa"},"content":{"rendered":"
 <\/div>\n

El novembre del 2023 es va posar en marxa el projecte PortADa<\/a> (Port Arrivals Data. Automatic data collection for a large-scale comparative history of 19th century shipping: a digital humanities approach to maritime heritage), el qual ha rebut el finan\u00e7ament de la Uni\u00f3 Europea a trav\u00e9s del programa \u201cAccions Marie Sk\u0142odowska- Curie\u201d de l\u2019Ag\u00e8ncia Executiva Europea d\u2019Investigaci\u00f3, que es prolongar\u00e0 fins al 2027.<\/p>\n

Quatre equips, integrats per especialistes en hist\u00f2ria mar\u00edtima i inform\u00e0tica aplicada al camp de les humanitats, treballen conjuntament, per primera vegada, per avan\u00e7ar en el coneixement del tr\u00e0nsit mar\u00edtim als ports de Barcelona, Marsella, Buenos Aires i l\u2019Havana, entre el 1850 i el 1914, per\u00edode que coincideix amb la transici\u00f3 de la navegaci\u00f3 a vela a la generalitzaci\u00f3 del transport en vaixells de propulsi\u00f3 mec\u00e0nica.<\/p>\n

Un projecte, dos objectius<\/strong><\/h4>\n

Durant la transici\u00f3 de la vela al vapor al segle xix, les ciutats portu\u00e0ries van ser l\u2019escenari d\u2019una activitat comercial mar\u00edtima florent i de la creaci\u00f3 de xarxes que s\u2019estenien per tot el planeta. En aquests ports, l\u2019arribada de vaixells representava un esdeveniment econ\u00f2mic, cultural i pol\u00edtic, que activava no nom\u00e9s la ciutat mateixa sin\u00f3 tamb\u00e9 una xarxa que s\u2019estenia als territoris d\u2019interior a trav\u00e9s del tr\u00e0nsit local i regional.<\/p>\n

Aix\u00ed, les not\u00edcies sobre l\u2019arribada de vaixells procedents de ports llunyans i tots els moviments portuaris que aix\u00f2 implicava rebien una atenci\u00f3 preferent a la premsa local de cada port.<\/p>\n

El projecte PortADa centra l\u2019atenci\u00f3 en quatre dels ports m\u00e9s importants de l\u2019\u00e8poca (Barcelona, Marsella, Buenos Aires i l\u2019Havana), amb un doble objectiu: el primer, construir una base de dades que reculli la informaci\u00f3 que proporcionen les not\u00edcies de la premsa local sobre les arribades de vaixells a aquests ports i que es publicaven als diaris d\u2019aquestes ciutats. Tota aquesta informaci\u00f3 buidada i organitzada facilitar\u00e0 nous estudis sobre q\u00fcestions econ\u00f2miques, socials i culturals.<\/p>\n

Per aconseguir-ho, els membres del projecte treballen amb diverses publicacions de l\u2019\u00e8poca (Diari de Barcelona<\/a><\/em>; Le S\u00e9maphore de Marseille<\/a><\/em>; La Gaceta Mercantil<\/em>, el setmanari British Packet and Argentine News<\/a><\/em>, i els diaris El Nacional<\/em> i La Prensa<\/em>, totes quatre publicacions de Buenos Aires, i, finalment, el Diario de la Marina<\/a><\/em>, de l\u2019Havana) de les quals buiden les not\u00edcies publicades sobre l\u2019arribada de vaixells als ports esmentats. Aquesta tasca, que sempre s\u2019havia fet manualment, s\u2019aborda en el projecte de forma automatitzada, la qual cosa permet el processament de grans quantitats de dades.<\/p>\n

El segon objectiu del projecte \u00e9s la creaci\u00f3 d\u2019equips de treball mixtos, formats per persones especialitzades en hist\u00f2ria mar\u00edtima i en humanitats digitals, que faran front plegades als reptes i a la cerca de solucions als problemes que genera el treball per buscar plegades la soluci\u00f3 dels problemes que s\u2019han trobat quan manejaven aquest tipus de fonts d\u2019informaci\u00f3. Aquesta \u201calian\u00e7a\u201d permet trencar amb vells t\u00f2pics (\u201chistoriadors i inform\u00e0tics no s\u2019entendran mai\u201d) i sobretot obre les portes a establir col\u00b7laboracions estables i fer que altres institucions segueixin l\u2019exemple de PortADa.<\/p>\nngg_shortcode_0_placeholder\n

T\u00e8cniques innovadores<\/strong><\/h4>\n

PortADa proporciona una eina fonamental per comprendre millor l\u2019evoluci\u00f3 del tr\u00e0nsit mar\u00edtim a cada port i la seva posici\u00f3 en la divisi\u00f3 internacional del treball. D\u2019aquesta forma, es pot reconstruir el comer\u00e7 internacional entre ports amb un nivell de detall poc usual fins ara. Alhora tamb\u00e9 es podr\u00e0 prestar atenci\u00f3 al tr\u00e0nsit de cabotatge, una activitat que no havia rebut tanta atenci\u00f3 del m\u00f3n de la recerca, a trav\u00e9s del qual es podr\u00e0 estudiar m\u00e9s f\u00e0cilment la connexi\u00f3 de les xarxes comercials locals i el seu paper en la circulaci\u00f3 de les mercaderies.<\/p>\n

Per\u00f2 les not\u00edcies sobre l\u2019arribada de vaixells no contenen nom\u00e9s dades per a la hist\u00f2ria econ\u00f2mica i comercial. Els detalls que inclouen ens permeten ampliar l\u2019enfocament a altres disciplines: a trav\u00e9s de la tipologia dels vaixells podem resseguir els canvis tecnol\u00f2gics i el tr\u00e0nsit de la vela al vapor, i l\u2019an\u00e0lisi dels noms dels capitans i patrons de les naus permet reconstruir les traject\u00f2ries vitals i professionals i, a gran escala, estudiar la mobilitat social del col\u00b7lectiu i com es vei\u00e9 afectat pel canvi tecnol\u00f2gic.<\/p>\n

PortADa empra eines inform\u00e0tiques ja disponibles i desenvolupa tecnologies innovadores per facilitar la transcripci\u00f3 autom\u00e0tica de la gran quantitat de dades que s\u2019han obtingut de les fonts documentals tractades i per incorporar aquesta informaci\u00f3 a la base de dades que s\u2019est\u00e0 creant.<\/p>\n

Possiblement, per\u00f2, la gran novetat de PortADa no rau en q\u00fcestions tecnol\u00f2giques sin\u00f3 en quelcom m\u00e9s \u201cprosaic\u201d, la manera de fer. Perqu\u00e8 el projecte ha adoptat una din\u00e0mica consistent en la creaci\u00f3 de quatre equips mixtos que treballen sobre els ports objecte d\u2019estudi i que es reuneixen un cop l\u2019any durant dos mesos en les Summer Schools<\/em> (escoles d\u2019estiu), l\u2019eix vertebrador que permet compartir aven\u00e7os, resoldre dificultats i transmetre coneixements sobre els aspectes hist\u00f2rics i inform\u00e0tics relacionats amb la recerca.<\/p>\n

A trav\u00e9s d\u2019aquest mecanisme es van assolint cada un dels objectius del projecte: la conformaci\u00f3 d\u2019un equip d\u2019humanistes digitals amb vocaci\u00f3 d\u2019estabilitat i esdevenir referent per a iniciatives semblants.<\/p>\n

A m\u00e9s d\u2019adoptar les pr\u00e0ctiques habituals de la ci\u00e8ncia oberta, la metodologia del projecte es basa en el disseny d\u2019un sistema modular dels elements del programari, amb l\u2019objectiu de facilitar l\u2019aplicaci\u00f3 posterior a altres fonts documentals de caracter\u00edstiques i problem\u00e0tica semblants.<\/p>\n

L\u2019emmagatzematge de dades aprofitar\u00e0 els recursos disponibles a la Universitat de Barcelona, que disposa d\u2019un repositori institucional accessible per qualsevol persona, amb diverses col\u00b7leccions, entre les quals hi haur\u00e0 la base de dades, aix\u00ed com el procediment metodol\u00f2gic per generar-la i tamb\u00e9 els primers estudis que analitzen aquestes dades.<\/p>\n

La base de dades resultant del projecte estar\u00e0 disponible sota llic\u00e8ncia oberta perqu\u00e8 altres investigadors, aix\u00ed com un p\u00fablic interessat no acad\u00e8mic, en puguin explorar el contingut. Est\u00e0 previst organitzar l\u2019explotaci\u00f3 oberta de la base de dades prenent en consideraci\u00f3 diversos perfils de possibles usuaris (des d\u2019experts amb grans coneixements tecnol\u00f2gics fins a usuaris no experts) i assegurant-ne la compatibilitat amb els est\u00e0ndards d\u2019Europeana<\/a>.<\/p>\n

En termes tecnol\u00f2gics, el projecte proporciona la transcripci\u00f3 autom\u00e0tica dels recursos digitals existents i dels recentment digitalitzats, mitjan\u00e7ant procediments i programari replicables per a altres ports, i cronol\u00f2gicament ampliable, amb l\u2019objectiu de contribuir a l\u2019objectiu cient\u00edfic general de reconstruir el tr\u00e0nsit mar\u00edtim mundial per a la cronologia m\u00e9s extensa possible. En alguns casos, la digitalitzaci\u00f3 no nom\u00e9s servir\u00e0 per a l\u2019explotaci\u00f3 prevista en aquest projecte, sin\u00f3 que tamb\u00e9 podr\u00e0 actuar com a mitj\u00e0 de preservaci\u00f3 i d\u2019accessibilitat al material digitalitzat.<\/p>\n

PortADa proposa l\u2019\u00fas d\u2019eines inform\u00e0tiques ja existents i el desenvolupament de noves, que facilitin el processament de la gran quantitat de dades aplegada. La transcripci\u00f3 es fa mitjan\u00e7ant l\u2019extracci\u00f3 automatitzada de la informaci\u00f3, tant aplicant processos basats en expressions regulars \u2014quan les dades apareixen a les not\u00edcies sempre en el mateix ordre\u2014 com emprant eines de processament de llenguatge natural i t\u00e8cniques d\u2019aprenentatge autom\u00e0tic per a textos menys estructurats.<\/span><\/p>\n

\"Vista
Vista del port de Barcelona. Fotot\u00edpia (fotolitografia). Finals del segle XIX. Autor: desconegut. Parera y C\u00eda. Editores. Fons MMB.<\/figcaption><\/figure>\n
\"Vista
Vista panor\u00e0mica del port de Barcelona. Impressi\u00f3 fotomec\u00e0nica, ca. 1912. Autor: \u00c0ngel Toldr\u00e1 Viazo. Fons MMB.<\/figcaption><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un projecte d\u2019humanitats digitals i hist\u00f2ria mar\u00edtima<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4059,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[32],"tags":[67],"class_list":["post-2737","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-panyol","tag-argo15"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaargo.mmb.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2737","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaargo.mmb.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaargo.mmb.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaargo.mmb.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaargo.mmb.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2737"}],"version-history":[{"count":47,"href":"https:\/\/revistaargo.mmb.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2737\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6172,"href":"https:\/\/revistaargo.mmb.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2737\/revisions\/6172"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaargo.mmb.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4059"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaargo.mmb.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2737"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaargo.mmb.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2737"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaargo.mmb.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2737"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}