En els darrers mesos, la mar té una presència destacada i constant en els mitjans de comunicació, generalment en relació amb problemes, catàstrofes o males notícies. Per exemple, efectes del canvi climàtic i dels temporals sobre les estructures del litoral (via fèrria en perill, passeigs marítims destrossats, platges que desapareixen, etc.). També se’n parla en relació amb conflictes per a l’ocupació del litoral mateix (entre clubs esportius, activitats de lleure, turisme, hostaleria, etc.). I de forma molt sagnant, cada dia hi ha una notícia sobre guerres, moviments de flotes, proves d’armament i fins i tot d’accions bèl·liques.
Els amants de la mar, i especialment nosaltres com a museu marítim que vol tenir una mirada integral, sense exclusions, volem estar al dia del que passa i del que sembla que passarà. Ens falta temps per recol·lectar notícies, comentaris, anàlisis i previsions. Argo, com a revista de cultura marítima, intenta mantenir-se al dia, sense abandonar el terreny del que és estrictament patrimonial, però no li podem dedicar gaire espai. Per contra, aprofitem les nostres pàgines per fer un suggeriment.
El fet de la presència de la mar als diaris, televisions o mitjans digitals no sempre es correspon amb un interès social generalitzat per la cosa marítima. La nostra queixa recurrent és que la nostra comunitat ignora o menysté la importància de les coses de la mar, malgrat que és present contínuament. És el que es denomina la ceguesa marítima. Pot semblar paradoxal, però és un fet.
Proposem utilitzar l’allau informativa com una oportunitat per fer pedagogia, per insistir en la importància de la dimensió marítima en tots els aspectes de la vida. Cal pujar a l’onada informativa i buscar espais i recursos que ens permetin connectar el que està passant i el que ja ha passat. Cal aprofitar qualsevol oportunitat per portar el vent a les nostres veles, i posar en valor aquesta visió del món des del mar.
Groenlàndia, l’Iran, la Xina, Ucraïna… Una gran majoria dels territoris en conflicte ara mateix tenen un denominador comú: la importància estratègica de les seves costes, els seus ports, el transport marítim i, el que és més important, el control de tot plegat.
