Aquesta obra permet identificar nombrosos elements arquitectònics de la ciutat i del port, però també apropa a l’observador diferents tipus d’embarcacions, mariners feinejant i escenes de la vida quotidiana de la ciutat. Gràcies al seu realisme i la meticulositat dels detalls, té un gran valor com a representació gràfica de la història marítima de la ciutat a finals de segle XIX.

Abans de pintar al tremp aquesta escena sobre una tela de cotó de més de 8 metres de llargada, el reconegut pintor i escenògraf Francesc Soler i Rovirosa va fer els esbossos i les proves de color des del terrat d’un edifici, actualment desaparegut, que estava situat a la cantonada de l’actual Passeig de Borbó amb el carrer de Ginebra. Des de l’alçada d’un quart pis de la Barceloneta va crear aquesta vista panoràmica de la zona portuària i la ciutat.
Quan i per què va ser pintada?
A la planta baixa del xamfrà del passeig de Gràcia amb el carrer de Casp, on ara hi ha la Casa Antoni Rocamora, l’any 1882 Ignasi Elias va encarregar a l’arquitecte Salvador Viñals la construcció del Cafè Novedades. Es tractava d’un espaiós local de més de 1.500 m2, amb 160 taules per fer el cafè i 23 taules de billar. La creació d’aquest retrat de Barcelona està relacionat amb la reforma en la qual va participar Francesc Soler Rovirosa, i en la reinauguració que es va celebrar el dia 31 d’octubre del 1889, un acte social anunciat dies abans als diaris de Barcelona i del qual posteriorment es van escriure diverses cròniques. Una d’elles feia referència a aquesta pintura i al seu autor: “En el testero figura una vista de Barcelona con su puerto, de grandes dimensiones, y en los demás cuadros recordamos, entre otras vistas, las Catedrales de Burgos, León y Sevilla, La Alhambra de Granada, el Escorial, el Palacio Real de Madrid, Toledo y San Sebastián (…). Esta restauración ha sido dirigida por el arquitecto don Salvador Viñals i el pintor Francisco Soler y Rovirosa. Al señor Soler pertenecen todo el decorado y los cuadros”. Una altra crònica feia esment als tretze quadres pintats a la cola que estaven situats a la part superior dels murs. Lamentablement, no disposem de cap fotografia d’aquesta pintura dins el cafè ni de cap plànol de l’edifici del Cafè Novedades per saber les mides i la forma de la paret on estava situada.
Al catàleg escrit per Rossend Casanova, amb motiu de l’exposició “Retrat de la Barcelona marítima. Una visió de Francesc Soler i Rovirosa”, que va organitzar l’MMB l’any 2009, hi ha una descripció molt detallada i documentada dels principals elements pintats que es poden identificar.
En aquest catàleg Rossend Casanova situa i descriu fins a trenta elements arquitectònics de Barcelona.
L’autor
Francesc Soler i Rovirosa (Barcelona, 1836-1900) és considerat un dels renovadors de l’escenografia catalana, sobretot per les seves aportacions tècniques i les solucions creatives. Va desenvolupar una nova concepció de l’espai escènic, la seva perspectiva va abandonar la rigidesa i es va fer atmosfèrica, mantenint però la tradició realista en l’àmbit formal.
De ben jove, a la vegada que estudiava dibuix i pintura, primer a l’Acadèmia de Lorenzo Ferris i després a la Llotja, es va començar a formar com a escenògraf amb Mariano Carreras al taller del Teatre Odeon. També va freqüentar el taller de Josep Planella, al Teatre Principal; el de Fèlix Cagé, al Liceu, i el de Lluís Rigalt, al Principal de Gràcia. Amb divuit anys va començar a pintar les seves primeres escenografies.
L’any 1856 va continuar la seva formació aprenent i treballant a França, Bèlgica i Anglaterra. A París va aprofundir en les possibilitats obertes de l’escenografia francesa. Allà va coincidir amb els grans escenògrafs europeus del moment, i aviat es va convertir en l’encarregat de la secció de traça i perspectiva del taller de Cambon, i en cap de taller de Thierry. Als trenta-tres anys, quan va tornar a Barcelona, la seva gran especialitat van ser els espectacles de gran tramoia, la producció escenogràfica, els figurins i la maquinària per a comèdies de màgia i de grans espectacles. Va obtenir un gran reconeixement tant en la concepció artística com en la resolució tècnica. L’èxit aconseguit per la perfecció i espectacularitat del seu treball el va portar el 1880 a anar de gira per l’Havana i Nova York. Al seu retorn va ser ell qui va formar els escenògrafs principals de la generació posterior.
Va treballar per a altres encàrrecs diferents a l’escenografia i va ser assessor artístic de l’Exposició Universal de Barcelona el 1888. També va treballar com a decorador d’establiments, entre els quals volem destacar el Cafè Novedades (1889), on trobem l’origen d’aquesta pintura que actualment forma part de les col·leccions de l’MMB.
Periple fins a l’MMB
L’any 1914 el Cafè Novedades va ser enderrocat, però la seva família va guardar aquesta pintura. Anys després la seva filla en va fer donació, d’aquesta i altres obres del seu pare, a l’Institut del Teatre.
Com consta al registre d’entrades del Museu Marítim, el 10 d’octubre del 1941, procedent de l’Institut del Teatre, es va dipositar al Museu una tela de 8,22 x 2,17 m descrita com a reproducció d’una vista del port de Barcelona i atribuïda a Francesc Soler i Rovirosa.
El fet que es descrigui com una tela en lloc d’un quadre i per les seves dimensions fa pensar que va arribar enrotllada, tal com segurament s’havia conservat els darrers anys. Desconeixem en quines condicions de conservació va arribar la pintura al Museu, ja que no s’ha trobat documentació escrita de l’estat de conservació ni de restauracions anteriors al 2006. La fotografia més antiga que hi ha a l’arxiu del Museu és una placa de vidre dels volts de 1940 on el cel i tota la pintura té més lluminositat.
