L’esquí nàutic català

Tradició, clubs i esportistes

PRIMAVERA 2026

FOTO: Fons Lluís Noguera.

Des dels inicis al litoral català fins a l’actualitat, l’esquí nàutic ha combinat tradició familiar, tècnica i passió per l’esport. Clubs, esportistes i aficionats han contribuït a consolidar-ne la pràctica, amb experiències personals que reflecteixen la vitalitat d’aquest esport a Catalunya.

TEXT: Lluís Noguera i Telma Cester. Lluís Noguera, amb més de 15 anys en el món de l’esquí nàutic d’alta competició, ha estat medallista mundial i europeu en la categoria sub-21, campió d’Espanya en més de 10 ocasions i actual rècord d’Espanya absolut tant en combinada com en figures.Telma Cester: Des de l’any 2016 en l’alta competició en la modalitat d’esquí-patí, amb un palmarès de 4 vegades medalla d’or en la categoria sub-18, i dues medalles d’or més en categoria Open en els diferents mundials. (IG: @telmacester)

**Història de l’esquí nàutic i l’esquí-surf (wakeboard) a Catalunya**

L’esquí nàutic, segons fonts oficials, va néixer als Estats Units a principis del segle XX, però segons fonts populars, l’origen també prové de la costa mediterrània francesa en dates molt semblants. A Catalunya, els inicis són prop dels anys cinquanta, en paral·lel al desenvolupament del turisme de costa. Les primeres exhibicions es van veure al litoral de la Costa Brava, on les aigües tranquil·les i la presència de ports esportius van facilitar la introducció de l’esport.

Amb el pas del temps, la pràctica es va consolidar amb la creació dels primers clubs i centres especialitzats en llacs i rius d’aigües tranquil·les. La dècada dels setanta i vuitanta del segle passat va significar un moment d’expansió, coincidint amb l’augment de la nàutica recreativa i l’ús d’embarcacions de motor específicament preparades per a l’esquí. Catalunya va estar al rovell de l’ou amb la celebració del Campionat del Món d’Esquí Nàutic a Banyoles l’any 1971.

Actualment, l’esquí nàutic es manté com un esport de nínxol però amb un seguiment fidel, que combina competició professionalitzada, afició i una vessant recreativa vinculada al lleure.

Tipus de disciplines

Esquí nàutic de clàssiques: eslàlom, figures, salts i combinada.

Eslàlom: Consisteix a fer ziga-zagues a 6 boies mentre l’embarcació passa pel mig i sempre a la mateixa distància, deixant 3 boies a la dreta i 3 a l’esquerra. L’objectiu és aconseguir girar les 6 boies amb la màxima velocitat establerta de l’embarcació i amb la distància de corda el més curta possible.
Figures: En dos torns de 20 segons s’han d’aconseguir fer les màximes acrobàcies possibles sense caure. Cada acrobàcia té una puntuació establerta i guanya qui aconsegueixi sumar més puntuació.
Salts: Utilitzant una rampa d’uns 6 metres de llargada i gairebé 2 metres d’alçada, l’esquiador ha d’aconseguir fer un salt de longitud el més llarg possible (el rècord del món és més de 70 metres).
Combinada: Suma ponderada de les puntuacions de les 3 modalitats anteriors. Només poden competir en aquesta disciplina els esquiadors que competeixin en les 3 modalitats anteriors; la combinada és la disciplina més exigent i completa.

Història de l’esquí-surf a Catalunya

La història d’aquesta disciplina a Catalunya es remunta primer a diferents pantans en aigües catalanes, com el de la Baells o el de Sau. Després de l’obertura de diferents esquís de cable, com BCP a Barcelona, i alguna altra instal·lació més tant a Cubelles com a l’Arboç i Montgat, es pot trobar una de les millors instal·lacions esportives d’aquest tipus al Canal Olímpic de Castelldefels. Es tracta d’un esquí de cable de 5 corrioles, on es poden realitzar competicions reglades a escala internacional. I és aquest el bressol d’increïbles esquí-surfistes que avui dia continuen donant alegries al nostre esport i disciplines.

Esquí-surf:

Esquí-surf i esquí-patí (wakeskate) de vaixell: En totes dues modalitats els esquiadors van agafats d’un trapezi després d’una embarcació i van executant salts i trucs després del deixant. Consisteix a fer els màxims trucs i de qualitat, execució i altura el més bonics possible dins d’un circuit.
Esquí-surf i esquí-patí de cable: En aquesta disciplina els esquiadors van també subjectes a un trapezi però aquesta vegada d’un esquí de cable giratori en un circuit establert amb obstacles i han de realitzar trucs tant a l’aigua com als diferents mòduls.

En aquestes dues disciplines els esportistes estan obligats a usar casc i en tots els casos sempre una armilla salvavides. També en totes dues es puntuen tal com l’anterior disciplina i tenen una volta sencera dins del circuit.

Les embarcacions d’esquí nàutic

L’embarcació és clau en aquestes disciplines. Les llanxes especialitzades disposen d’un casc dissenyat per generar onades controlades i una potència suficient per mantenir velocitats constants. Incorporen pilones d’arrossegament i sistemes de control de velocitat per GPS. Les embarcacions per a competicions garanteixen la igualtat tècnica entre participants.

Una comunitat apassionada

Més enllà de la competició, l’esquí-surf a Catalunya ha creat una comunitat cohesionada. Entrenadors, famílies i esportistes comparteixen experiències i esforç, reforçant el vincle amb els valors de l’esport. Aquest esperit col·lectiu ha estat fonamental per mantenir viva la pràctica al llarg dels anys.

Clubs i localitzacions a Catalunya

Catalunya disposa d’una xarxa de clubs i espais idonis per a l’esquí nàutic i l’esquí-surf. Alguns dels més destacats són:

Canal Olímpic de Catalunya (Barcelona)
Club Esquí Nàutic Ventalló (Girona)
Club Esquí Nàutic 2Llacs – Lleida Ski&Wake (Lleida)
La Cabanya Wakepark (Tarragona)
DeltingParks (Tarragona)
El Rancho Wakepark (Tarragona)

Esportistes catalans de referència

Catalunya ha estat bressol d’esportistes que han deixat empremta en les quatre disciplines de l’esquí nàutic de clàssiques a escala nacional, europea i mundial, com els germans Mill (Xavi i Pep), el germans Morros (Ivan, David i Andrea), els germans Ballús (Roger i Jordi), els germans Noguera (Àlvar, Lluís i Laura) o les germanes De Medrano (Júlia, Cristina i Sofia). Tots ells han contribuït a situar Catalunya en el panorama europeu i mundial.

Pel que fa a les disciplines d’esquí-surf i esquí-patí, noms destacats com Enric Dosta, Luis Montana, Kike Cornejo, Israel Planas, Paco Bengerel, Raúl Lopez, Noa Tamaral, Elena Bodi i l’actual campiona del Món, Telma Cester, han situat aquestes dues modalitats en el panorama europeu i mundial.

Telma Cester, la joventut que s'obre camí en l'esqui-patí. Foto: Guillem Casanova, per Munich Sports.

Telma Cester competeix des del 2016 en la modalidad esquí-patí i ha aconseguit quatre medallas d'or en la categoria sub-18 i dues més en la categoria Open en diferents mundial. Foto: Fons Telma Cester. Argo 16. Museu Marítim de Barcelona.

Experiències en primera persona

Lluís Noguera. Esquí nàutic de clàssiques

Lluís Noguera participa en competició combinada (eslàlom, figures i salts), la qual requereix estratègia I molt d'esforç físic i mental. Argo 16. Museu Marítim de Barcelona. Foto: Fons Lluís Noguera. — Lluís Noguera participa en competició combinada (eslàlom, figures i salts), la qual requereix estratègia I molt d’esforç físic i mental. Argo 16. Museu Marítim de Barcelona. Foto: Fons Lluís Noguera.

La meva primera experiència amb l’esquí nàutic va ser a l’Alt Empordà, al Club Estadi Màgic de Sant Pere Pescador. Només tenia 5 anys, però recordo perfectament la sensació de posar-me els esquís per primer cop: la tensió de la corda, el motor accelerant i l’aigua empenyent amb força. Aquell instant de desequilibri inicial es va transformar ràpidament en un sentiment de llibertat, lliscant sobre la superfície del riu Fluvià.

Amb els anys, i amb el suport i afició de tota la meva família, especialment del meu pare i del meu germà Àlvar, vaig anar professionalitzant la meva afició entrenant i competint arreu del món. En el meu cas, la meva especialitat dins de l’esquí nàutic ha estat, precisament, la combinada. És a dir, no competir solament en una modalitat, sinó competir a la vegada en eslàlom, figures i salts, per tal de poder puntuar en la suma combinada. Aquesta disciplina requereix d’una especial estratègia i esforç físic i mental, per tal de no arriscar massa en una sola modalitat i, a la vegada, no perdre de vista els resultats dels altres competidors. La pressió d’haver de competir sense poder fallar en cap de les 3 modalitats fa que la humilitat d’acceptar les derrotes sigui la base del procés d’aprenentatge. Però, el que més m’agrada de la combinada és poder gaudir de la simbiosi d’emocions de cada modalitat: l’acceleració i fluïdesa de l’eslàlom, l’agilitat i potència de les figures o la por i adrenalina dels salts.

Practicar aquest esport m’ha donat l’oportunitat de poder conèixer més de 40 països, aprendre 4 idiomes, fer amics arreu del món, poder pujar al podi de campionats del món i d’Europa i, sobretot, créixer amb els valors de l’esforç i la perseverança. Aquesta és, sens dubte, la màgia que m’ha fet fidel a l’esquí nàutic.

Experiències en primera persona

Telma Cester. Modalitat esquí-patí de cable

Acrobàcia de Telma Cester amb esqui-patí, la seva especialitat. Argo 16. Museu Marítim de Barcelona. Foto: Guillem Casanova, per Munich Sports. — Acrobàcia de Telma Cester amb esqui-patí, la seva especialitat. Foto: Guillem Casanova, per Munich Sports.

Els primers inicis van ser al pantà de Sau juntament amb els meus pares, en barca amb 6 anys. Seguidament van obrir les instal·lacions de l’OCP al Canal Olímpic de Castelldefels on em vaig iniciar en el l’esquí-surf i esquí-patí de cable amb 7 anys. Als 11 anys i després de les primeres competicions a escala nacional, vaig ser convocada al meu primer europeu a Israel i després d’una medalla de plata en la categoria sub-18 en la modalitat d’esquí-patí, em van convocar al Mundial a Mèxic, on amb només 11 anys vaig aconseguir la meva primera medalla d’or en aquesta categoria.

Després, vaig viatjar als Estats Units amb 12 anys a la competició professional d’esquí-patí i vaig aconseguir un primer lloc davant dels millors esquiadors del moment. A la tornada a Espanya, em vaig trencar la tíbia i el peroné en un dels entrenaments i després de 6 durs mesos de recuperació vaig aconseguir arribar, tot i que no al 100 %, al meu segon Mundial a l’Argentina, on vaig haver de triar entre una de les dues modalitats que competia donat el meu estat físic després de la lesió.

En l’actualitat i després de diverses medalles tant en europeus i mundials en diferents categories, puc afirmar que sens dubte la passió i continuar gaudint dins i fora de l’aigua de portar una taula sota els peus em fa sentir lliure.